Ballbé riart pac1

Prácticum II M. Victòria Ballbé Riart

PRC2-EDUCACIÓ ESCOLAR 0-18 ANYS

Prova 1 d’Avaluació Continua – PAC1

M. VICTORIA BALLBÉ RIART

CONSULTORA: Sabina Redondo Fernández

AULA: 4

1



PLA DE TREBALL

Bloc 1

1. Títol del projecte

El Poble Espanyol. Propostes educatives per a tothom

2. Descripció del tema del projecte

L’objectiu inicial que es pretén en aquesta intervenció psicopedagògica
és el d’estudiar l’ample ventall de propostes educatives que ofereix el
Poble Espanyol per incloure-hi aspectes que les apropin a les necessitats
curriculars actuals. Partint d’aquesta necessitat em centraré en
aprofundir el tractament que es dona a la diversitat tant cultural com
individual, de manera que s’aconsegueixi un tarannà més inclusiu en tots
els moments d’intervenció amb els alumnes. Així, a més a més
d’observar el contingut de les activitats estudiaré els recursos
d’accessibilitat del lloc i també el discurs en el qual els monitors
desenvolupen. Amb la meva intervenció cobreixo un aspecte que el Poble
Espanyol s’està plantejant en aquests moments ja que son conscients
que actualment, en algunes ocasions, els es difícil atendre tots tipus de
necessitats i també respon a la sensibilitat de l’organització perquè
tothom pugui gaudir de la visita i es senti contemplat i respectat. És una
manera de ampliar la seva oferta educativa a un públic escolar més
ampli.

Planificació de accions a fer:
• Objectiu de la intervenció.
Treballar per millorar l’inclusió en les activitats ofertes.
• Descripció de la situació d’intervenció
La meva intervenció serà com assessor i es desenvoluparà mitjançant un
treball conjunt amb la responsable pedagògica. No obstant això em serà
necessari mantenir converses o sessions de treball tant amb el responsable
d’espectacles com amb l’equip de monitors.

Planificació de la intervenció:
o Recollida de dades prèvies.
• Entrevista amb la responsable pedagògica i redefinició del problema
• Revisió documental per saber quina relació pot haver amb les escoles
que utilitzen els seus serveis.
• Revisió documental del desenvolupament de cada sessió.

2



• Enquesta amb diferents escoles per saber les seves necessitats quan
surten a fer una visita fora de l’escola.
• Reunió amb els monitors per esbrinar també les seves necessitats.
• Recull de diferents solucions adoptades en altres Museus.
• Observació directe dels tallers que ofereixen. Observació destinada a
dos objectius, per una banda estudiar el missatge ocult dels monitors per
tal d’adequar-lo i per una altra banda detectar les diferents alternatives
en vistes a fer adaptacions per tot tipus de necessitats educatives.
•
o Plantejament d’hipòtesis de treball
• Període de presa de decisions, conjuntament amb la responsable
pedagògica.
• Proposta de diferents activitats:
o donar a conèixer les necessitats educatives que s’haurien de
tenir en compte,
o treballar l’estil de les explicacions dels monitors, proposar
diferents adaptacions tan estructurals com de contingut.
o Estudiar la possibilitat d’introduir altres medis comunicatius per
alumnes amb problemes.
o Estudiar diferents alternatives d’itinerari i d’enfocament
o Plantejar la possibilitat de incloure activitats virtuals.

o Avaluació de resultats
• Establiment d’uns ítems indicatius per valorar els canvis que es van
adoptant i com repercuteixen en la qualitat del servei ofert, principalment
quant al tractament de les diferencies.
• Enquesta de satisfacció.

3. Supòsits teòrics del projecte.

L’assessorament es farà partint d’un model constructivista, sota el qual totes les meves
accions estaran orientades, primer a conèixer i participar de la dinàmica d’aquesta
l’entitat i més endavant a intervenir tot afavorint la reflexió i el diàleg del propi equip i
donant el recolzament necessari a la responsable pedagògica perquè entre tots
puguem prendre les decisions més ajustades a la realitat que prèviament haurem
analitzat. La meva funció ha de ser catalitzadora del seu propi procés, de la mateixa
manera com, des del punt de vista del constructivisme, l’aprenent necessita l’acció d’un
agent mediador per accedir a la zona de desenvolupament proper aquest li va
proposant bastides per assegurar el seu desenvolupament. La meva intenció és fer
créixer el seu bagatge com agents educatius, però conservant la seva pròpia
autonomia per seguir creixent en els seus plantejament pedagògics, una vegada
conclogui el meu projecte assessor.
Així, tal i com mencionen Coll i Solé, establirem “un procés continuo de negociació de
significats, i de contextos mentals compartits, fruit i plataforma del procés de negociació

3



en el qual intercanviarem idees, processos i expectatives per replantejar-nos una nova
manera d’enfocar els projectes actuals”. Sota aquesta perspectiva penso que puc
engegar una nova manera d’entendre la realitat, però que en ser fruit d’un treball en
conjunt és viscut i compartit entre cadascun dels membres de l’equip.

Parteixo dels plantejaments de la teoria sistèmica, per la qual entenc que els escolars,
encara que sigui per unes hores, es posen en contacte en una nova xarxa de sistemes
on viuran unes experiències particulars respecte l’escola, també tindran un tractament
diferent, perquè coneixeran una altra sistema que té la seva pròpia cultura. Les
interaccions que es produeix en aquest nou entorn produirà canvis, que poden ser
millores, que repercutiran en tots els seus altres sistemes, provocar-ne canvis
significatius.

Donat que els processos educatius són processos de socioconstrucció que permeten
abordar la realitat des de diferents perspectives per enriquir-la, és molt idoni el fet de
plantejar-se el desenvolupament de valors i actituds orientades a fomentar el respecte,
la tolerància a la diversitat i és més, que aquesta diversitat sigui considerada com una
realitat enriquidora.

Perquè ho puguem veure d’aquesta manera, però hem de crear els recursos suficients
per poder atendre totes les eventualitats i per això hem de partir d’un coneixement
d’aquesta realitat i reelaborar una alternativa conjunta d’objectius, activitats i actituds,
per les quals tot tipus d’usuari es vegi atès i respectat. Penso en un Poble Espanyol
inclusiu.

Per abordar els aspectes concrets que m’he plantejat, parteixo també del concepte
d’ensenyament comprensiu i del fet que la LOGSE contempla com a objectius
d’ensenyament per als alumnes amb necessitats educatives especials els mateixos
que per la resta d’alumnat. En aquest cas és el centre qui ha de trobar la manera
d’adaptar-se a les diferencies i particularitats dels escolars. Els centres buscaran
aquelles activitats que els asseguri una atenció a tots els seus alumnes. Al Poble
Espanyol, cada cop més, hi assistiran grups inclusius i aquest ha d’estar preparat per
gaudir d’aquest món divers.

Per últim crec que en aquest replantejament d’activitats podem comptar amb l’ajut de
les TAC, com a poderosa eina de comunicació i simulació de situacions i llocs.

4. Raons de la seva tria, interès i prospectiva

Inicialment el meu interès es basava en la curiositat de conèixer més a fons un àmbit
en el qual es donen situacions d’ensenyament - aprenentatge però que no pertany al
mon escolar. Hi estic interessada perquè tot i que, com a mestra, tinc més experiències
l’àmbit formal, crec que els dos àmbits es retroalimenten per aconseguir conjuntament
l’objectiu de educar i formar nois i noies en edat escolar d’una manera global.

4



Recentment una altra estudiant ha estat treballant en la mateixa tasca que ara se’m
proposa. Em sembla que encara és molt recent aquest assessorament, per tant,
conjuntament amb l’Olga Mira, responsable pedagògica i tutora externa, pensem una
altra forma d’apropar aquestes activitats a les noves orientacions escolars. En aquest
sentit i donant resposta al plantejament que es fa el Poble Espanyol de voler ser eficaç
a l’escola d’avui, intento adaptar les seves activitats a un enfocament inclusiu.

Aquesta nova perspectiva fa que el meu interès per la tasca sigui més intens, ja que
n’estic especialment sensibilitzada perquè penso que l’educació en la diversitat hauria
de ser la base del funcionament de qualsevol societat. De fet, anar cap la inclusió és un
planteig que mira cap el futur perquè cada dia treballem més sota l’expectativa de la
riquesa que significa la diversitat de la nostra societat. Com que educar en la diversitat
no és un concepte exclusivament escolar, és molt raonable el poder desenvolupar-lo
en altres activitats d’àmbit no formal.

Facilitar l’atesa a centres que ja estant treballant amb supòsits inclusius amplia l’oferta
del centre i també la seva valoració com a recurs adaptat a les noves demandes i em
fa il·lusió engegar aquesta tasca, també em sembla interessant perquè penso que en
una petita intervenció es pot canviar la direcció dels projectes, però aquests poden
seguir creixent independentment de l’aportació que jo pugui arribar a fer.

5. Subjectes del projecte, nivell de la pràctica educativa i
dimensions d’anàlisi.

• Subjectes: Inicialment el subjecte de la meva intervenció seran la
responsable pedagògica del centre. A través d’ella la meva
intervenció tindrà efecte en els monitors encarregats de conduir
les diferents activitats que ofereixen i en un segon pla també pot
afectar a l’altre branca d’activitats que porta el Poble Espanyol
dedicada a espectacles i festes. L’Olga Mira, com a responsable
pedagògica i jo haurem de redefinir el problema i establir
conjuntament les actuacions a realitzar.

• Nivell: Primer de centre i després d’equip, però repercutirà, o ha
de repercutir a tota la comunitat del Poble Espanyol.

• Dimensions:
a) Relació entre Poble Espanyol i centres que utilitzen els seus serveis
b)Organització de monitors i responsable
c)Grau de coneixement de les diferents necessitats educatives.
d)Adaptacions que s’han dut a terme fins ara.

5



e)Sensació de satisfacció de les escoles que han participat en alguna
activitat.
f)Condicions de l’espai educatiu i recursos existents.
g)Anàlisi documental i a través de l’observació directe dels objectius i
desenvolupament de les activitats.

6. Documentació
Llibres:
• Bonals, J; Sánchez – Cano, M. (2007). “Manual de asesoramiento
psicopedagògico”:Barcelona: Crítica y Fundamentos. Graó.
• Solé I(1998).Orientación e Intervenció Psicopedagògica. Barcelona: Cuadernos
de educación Horsori editorial ICE
• Abenoza Guardiola, Rosa. (2004). Identidad e imigración: orientaciones
psicopedagógicas. Madrid: Catarata. Ministerio de educación y ciencia
• J. Wagensberg (2000). Principios fundamentales de la museología moderna.
Museos de ciencia (monogràfic). Barcelona: Revista Alambique, 26, 15-19.
• Monereo, C.; Solé, I. (coord.) (2007, 3a reimpressió). El asesoramiento
psicopedagógico: una perspectiva profesional y constructivista. Madrid: Alianza.
• Monereo, C.(coord.), Castelló, Montserrat; Bassols, M; Miquel, E. (4ª edició
2007). Instantànies. Projectes per atendre la diversitat. Barcelona: Edicions 62.
• Del Rincón, B.; Manzanares, A. (2004). Intervención psicopedagógica en
contextos diversos. Barcelona: CISSPRAXIS.
• East, V. Evans, L. (2010). Guía práctica de Necesidades Educativas
Especiales. Madrid: Morata Ediciones.
Documents oficials:
• Direcció General de l’Educació Bàsica i Batxillera.t. Curriculum i
organització:
http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/index.php

Mòduls de les diferents assignatura:
• Gómez i Alemany, I - Mauri i Majós, T. El currículum de les etapes de
l’educació a Catalunya. Barcelona: UOC.
• La pràctica psicopedagògica en educació no formal (volum II). Barcelona: UOC
• Una teoria de la pràctica psicopedagògica en educació no formal (Part I).
Barcelona: UOC

Pàgines web:
• Intervenció psicopedagògica en els trastorns del desenvolupament
http://cv.uoc.edu/continguts/moduls/XW04_02112_01359/index.html

• Interculturalitat i educació. Diversitat cultural i educació
http://cv.uoc.edu/continguts/UW04_02118_01011/index.html

• Desenvolupament i aprenentatge en edat escolar

6



http://cv.uoc.edu/continguts/UW04_02085_01010/index.html

• Noves tecnologies d'informació i comunicació en educació
http://cv.uoc.edu/continguts/XW04_02048_01088/index.html

• Mètodes,dissenys i tècniques en investigació psicològica
http://cv.uoc.edu/continguts/moduls/XW04_02001_01385/web/index1.html

• “Competencias Internacionales para los Profesionales de Orientación y de
Educación”.
www.iaevg.org

Educació.Aprendre junts per viure junts Pla d’acció 2008-2015
http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Documents/ARXIUS/Aprendre_junts.pdf

María Eugenia Calzadilla. Aprendizaje colaborativo y tecnologías de la información y
la comunicación
http://www.rieoei.org/deloslectores/322Calzadilla.pdf

Museus amb proposta pedagògica
http://www.xtec.es/~jgoni12/page11.html

Bloc 2

FASE 1 :Planificació: Elaboració pla d’actuació DATA:1 de març
HORES: 30 h
Objectius: Clarificar les necessitats del centre i concretar per escrit les
actuacions que es duran a terme.
Destinataris: Professors de pràctiques, Responsable pedagògica del
Poble Espanyol i jo mateixa.
ACTIVITATS I CONTINGUTS
Continguts:
- Base teòrica constructivista i sistèmica sobre la qual construiré la
meva actuació d’assessorament.
- Concepte d’inclusió a l’escola i a la societat.
- òs de les noves tecnologies en educació.
- Processos i fases d’un pla d’actuació.
Activitats:

7



1. Consulta bibliogràfica.
2. estudi de la demanda que el Poble espanyol m’ha fet.
3. Posar per escrit de manera ordenada totes les activitats a
realitzar, tot assessorant-me del contingut teòric que les dirigeix.
INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES
1. Entrevista amb la responsable pedagògica.
2. Consulta bibliogràfica.
INDICADORS D’AVALUACIÓ

1. Assessorament de la consultora.

FASE 2 : Recollida d’informació DATA:31 de març
HORES: 12h
Objectius: Saber d’on partint. Concretar millor les necessitats i les
mancances
Continguts:
.Descobrir quin tractament té ara la diversitat en els diferents taller que
s’ofereixen.
.Ús de mètodes qualitatius d’avaluació.
Activitats
• Entrevista amb la responsable pedagògica i redefinició del problema
• Revisió documental per saber quina relació pot haver amb les escoles que
utilitzen els seus serveis.
• Revisió documental del desenvolupament de cada sessió.
• Enquesta amb diferents escoles per saber les seves necessitats quan surten
a fer una visita fora de l’escola.
• Reunió amb els monitors per esbrinar també les seves necessitats.
• Recull de diferents solucions adoptades en altres Museus.
• Observació directe dels tallers que ofereixen. Observació destinada a dos
objectius, per una banda estudiar el missatge ocult dels monitors per tal
d’adequar-lo i per una altra banda detectar les diferents alternatives en vistes
a fer adaptacions per tot tipus de necessitats educatives.

1. Entrevista.
2. Enquesta.
3. Reunions amb els monitors
4. Observació directa de les sessions
5. Consulta de documents.
1. Elaboració d’un informe escrit que exposaré a la responsable
pedagògica per definir millor les conclusions a les quals arribem.

8



FASE n 3 :Execució: Assessorament DATA:28 d’abril
HORES: 12h
Objectius:
.Redefinir i concretar els punts que s’han de treballar més en la seva
tasca diària.
.Donar a conèixer les diferents necessitats que han d’atendre i diferents
models d’atesa
.Ordenar, prioritzar i executar tots aquells canvis que es veuen
necessaris.
.Acompanyar i assessorar en els canvis que es decideixin fer.

• 1. Període de presa de decisions, conjuntament amb la responsable
pedagògica.
• Proposta de diferents activitats:
o donar a conèixer les necessitats educatives que s’haurien de
tenir en compte,
o treballar l’estil de les explicacions dels monitors, proposar
diferents adaptacions tan estructurals com de contingut.
o Estudiar la possibilitat d’introduir altres medis comunicatius
per alumnes amb problemes.
o Estudiar diferents alternatives d’itinerari i d’enfocament
o Plantejar la possibilitat de incloure activitats virtuals.


1.Reunions i xerrares en els diferents subjectes de l’assessorament.


1.Enquesta de satisfacció després de les activitats.


FASE n4:Avaluació DATA: 5 de maig
HORES: 6h
Objectius: Valorar si s’han cobert les expectatives de canvi que s’havien
previst.
Contingut
.òs de mètodes d’avaluació qualitativa.
Activitats
.Creació d’uns ítems per observar que demostrin que s’han implantat bé
els canvis establerts.
.Elaboració d’un informe final.

9



1. Fitxa d’observació elaborada amb uns ítems específics que ens
doni el grau d’aplicació del pla i valori la seva utilitat.
1. Informe finals valorant la feina feta, en ell es contrasta
l’observació de la realitat amb la fitxa d’observació emplenada.

10

Ballbé riart pac1

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Similar to Ballbé riart pac1

Similar to Ballbé riart pac1 (20)

Ballbé riart pac1